Pastís barril amb ciques

El passat diumenge, 9 de Març vàrem celebrar l’aniversari del meu pare i vaig idear la creació que tot seguit veureu basant-me en un dels barrils amb ciques que tenen el meu pare i la meva mare per casa seva de fa ja uns quants anys.

Aquesta es la que tenen al jardí..

I aquesta la que tenen a la zona de terra de pedra..

La veritat és que aquest jardí representa molt, vàrem jugar i gaudir molt de petits i ara també, sobre tot amb el petit de casa..

I aquí la presentació de la versió dolça. Si no dic que es un pastís no es sabria, oi? 

La veritat, quant vaig treure el pastís per portar-ho a taula i van veure aquest barril es van quedar tots meravellats.

Inclosa me mare, que ella va veure el pastís sense acabar i al veure’l es va quedar sorpresa.

Fins i tot jo, al veure’l acabat a la cuina em sorprenia de lo maco que em va quedar. Realment m’arribava al cor.

Em mirava les ciques… ooooh. quin goig que feien…

Quant el duia en la seva caixa cap el seu destí anava tota segura i orgullosa.

I com no arribar-me al cor, si es que tot ell era una exposició a la nostre vida, al nostre cognom…

I un gran detall i homenatge al meu pare.

I va arribar el moment de la veritat. on, com dic mes amunt, van quedar tots meravellats.

Quin goix, quina emoció i quin orgull poder fer això, va ser tot un plaer.

Fins aquí arriba aquesta borratxera d’emoció i degustació, doncs va restar molt bo el pastís de xocolata, mmmm, però ei, que vindran mes, vindran mes…

Fins aviat!

Pastís 10è aniversari Escola La Sínia

Doncs si, avui porto un pastís del 10è aniversari de l’escola del meu fill.

Em va donar alguns problemetes, o sigui, em va fer patir, si. Vaig dormir un dia preocupada per si el podria acabar.

El resultat està a la vista.. No hi ha res com deixar reposar un treball que s’encalla per mes tard reprendre'l.

La idea del pastís era el de celebrar el desè aniversari, com dic a dalt

i que estiguessin tots els cursos representats, així que van entrar en escena unes cupcakes., concretament 12.

Les cupcakes dels cursos i línies infantils estant identificats per el nom, clar i per el color que te cada línia, i col·locades estratègicament i exactament igual al ordre que tenim a l’escola, des de P3 verd fins a P5 groc..

I per educació primària les vaig identificar seguint el sistema de l’escola que no es mes que fer “muntanyes” doncs cada curs s’identifica amb una muntanya / cim.

I aquí el resultat del concurs. Siii, vaig guanyar un dels 4 premis /categories d’enguany..

Jo creia que no guanyava doncs van dir que els pastissos guanyadors no es tallaven per el berenar de després de l’espectacle de carnaval del dia 28 i el meu es va tallar. Ho se perquè vam quedar-nos a berenar i al veure el meu tallat, vaig agafar per el meu fill que ja em demanava

“tinc gana mama!!! que tens per berenar!!!

doncs pastís, anem anem, a veure que hi ha,”

com es molt selectiu el punyetero. i no volia galetes que també es van dur per el tot plegat, va mirar i mirar i li vaig dir,

“mira, aquí hi ha pastissos, quin vols? aquell es el que ha fet la mama i ves ràpid que estan volant i de tant mirar al final et quedaràs sense…”

I es va decidir per el pastís de la mama, dos trossos es va menjar, el tercer ja no el va voler, així que me’l vaig menjar jo, mmmmmmm.

Bé doncs, fins aquí aquesta aventura que em va fer patir, em va fer creure que un cop tallat, era signe de pastís no guanyador, però em va agradar molt veure com va volar de la taula, així com les cupcakes, que anava veient en mans dels nanos grans de l’escola m’entres el meu fill pensava que volia berenar i finalment, al cap d’una setmana, quant estava acabant l’entrada aquí al bloc arriba la noticia que si, que el pastís va guanyar, per tant l’entrada a acabat festejant-ho, com ha de ser, doncs encara que no hi ha premi físic, m’ha fet molta gràcia que finalment hagi estat així. quant ja, en el mateix berenar, vaig gaudir de la festa, el pastís i tot plegat..

Ai, quantes emocions…

En poc, mes…

Fins aviat!

Cupcakes xocolata liles

Doncs aquí porto unes cupcakes un tant especials.

Les vaig fer per el taller de l’escola de la meva goteta preferida, el meu fill.

Un cop a la setmana, en dimecres, es fa el taller “Les famílies ens visiten” i va arribar el meu dia, el dia del meu fill i el dia de tots els liles en definitiva.

Ara estem a P4 i a Educació infantil ens identifiquem amb colors. A nosaltres ens va tocar el lila. Es el color per tot el cicle, de P3 fins a P5.

Com hi ha dos línies, no sols som els liles, si no que som els A, P4 A.

En el taller els nens i nenes va fer aquesta idea, decorar amb merengue,, fer l’estel o rodona i posar la seva lletra. Cada nen i nena va triar color, estel o cercle per fer el seu tall i una lletra. per tallar-la i a cada tall havien de colocar-ho a la seva cupcake.

La veritat, els va sortir força bé. Va ser un taller molt maco i el mestre va quedar content amb l'experiència. Encara no tinc fotos, suposo que un dia d’aquets o un mes d’aquets em passaran alguna..

M’entres tant, tenim aquestes que son les que vaig decorar al dia següent. del taller.

Fins aquí les cupcakes dels liles, a no ser que aconsegueixi les fotos del taller.

Fins aviat!

Cupcakes de xocolata amb roses

Doncs si, he fet cupcakes de xocolata per l’aniversari de la meva germana.

Aquestes cupcakes son molt especials, estan fetes amb molt d’amor, amor de germana.

Decorades amb merengue, roses de fondant i farcides amb melmelada d’albercoc.. Mmmmm.

El merengue dibuixa un rosa, maca oi?

Eren fresquetes, fetes just el dia anterior.

Vaig tenir un problema, però com no tenia com solucionar-ho per voler fer-les amb el temps just i que fossin recent fetes, em vaig resignar a presentar-les igualment i vaig intentar fer el possible per que quedessin boniques.

Aquí a punt per bufar.

Les cupcakes no estaven bones, no, estaven boníssimes!!!

Sobre el problema, si, em van donar un mal de cap, doncs no tenia temps per rectificar possibles errors i vet aquí que va sortir un, quant pensava que ho tenia controlat, les capsules del cupcakes em van jugar una mala passada, es separaven del pa de pessic creant un conflicte. Gran culpa es de la recepta que es molt humida, però si es cert que hi ha algunes que la resisteixen millor i no es separen..

En una propera entrada explicaré el meu propòsit per que no torni a passar, que crec ho he aconseguit.

Fins aviat!

Cakepops Gotetes de sucre

Aquí uns cakepops, els que vaig fer per la 163a fira de la candelera

Havien de ser part del conjunt de la taula que tenia pensada. i aquesta idea era el que encaixava bé., com la publicació anterior de les seves companyes cupcakes.

Vaig intentar cuidar tots els detalls i fer us dels mateixos colors que la resta de la taula. Tot un vals de colors.

Els cakepops eren de pa de pessic de xocolata amb ganache de xocolata i crema d'avellanes. les vaig recobrir de xocolata blanc i decorades amb boletes de colors. Com a detalls, un llacet.

No puc dir mes que coses boniques sobre aquestes delícies. Que maques i que bones estaven.

Fins aviat!

Cupcakes Gotetes de sucre

Aquí uns cupcakes, ni mes ni menys que 72,, si vaig fer 72 per la 163a fira de la candelera..

Havien de ser part del conjunt de la taula que tenia pensada. i aquesta idea era el que encaixava bé.

Els colors va ser triats expressament com es pot observar.

Els cupcakes eren de xocolata i la decoració de merengue, simple però molt elegant o al menys així ho crec. Que maques van quedar!

I així quedaven en la presentació, amb el seu estand.

La gent es pensava que eren de mentida, molta gent em va preguntar si eren de plàstic, així com el seus company de taula, els pastissos.

I a part de maques, com creieu que estaven? doncs realment estan boníssimes. Aquesta recepta es especial., queden molt tendres.

Jo vaig quedar enamorada d’aquest cupcakes i em van fer sentir orgullosa de mi mateixa..

Bé per les cupcakes de Gotetes de sucre..

Fins aquí aquesta entrada.

Fins aviat!

Exposant a la Fira de la Candelera 163a

Doncs si, aquest cap de setmana passat he estat a la fira de la Candelera que es celebra a Molins, una fira comercial i agrícola molt important, en la seva 163a edició i era una molt bona ocasió per promocionar aquest nou projecte, així que, allà estava jo o mes aviat, les meves gotetes de sucre. i l’accés preferent del local, si, el que fins ara ha sigut part de l’empresa familiar i que gràcies a ell ha sigut possible aquesta experiència.

Vaig al assumpte. Muntar una estada a una fira, una fira com aquesta no es qualsevol cosa i vaig tenir molta feina.

Comencem per el cartell, força imponent, va quedar molt bé, to sigui dit.

I clar, havia de presentar la meva matèria prima, així que vaig preparar una taula dolça molt especial.

Segon dia de fira, un sol esplèndid, fabulós que va fer baixar el volum de targetes de manera alarmant i clar, positiu. positiu.

Primer dia amb taula dins aparador doncs l'amenaça de pluja feia por. Ala dreta de la taula

Centre taula. ja a la porta de la botiga i sota els tendals que l’amenaça de pluja no marxava i dins l’aparador no cridava l’atenció.

Ala dreta taula a la porta

Taula petita a la porta.

Taula al carrer, amb llum natural d’un sol meravellós.

I poder promocionar-me, com cal, vaig fer-me targetes:, unes quantes i m’he quedat només amb 1, la de mostra, je.. Les que vaig acabar diumenge a mitja tarda, així que l’exposició es podría dir que va ser tot un èxit.

Ara anem als detalls dolços.

Per començar, vaig fer un pastis inspirat en el cartell de la fira d'enguany.. La veritat es que fa goig, oi?.

  

També vaig fer:

Pastís Gotetes de sucre petit (gotetes)

Cupcakes Gotetes de sucre

Cakepops Gotetes de sucre

I vaig aprofitar dos pastissos que ja tenia fets per arrodonir la taula, no podien faltar:

El pastís de Gotetes de sucre

Primer pastís: Tigger

I direu, (o poder no), que tal va anar?? Doncs força bé. o al menys això crec, doncs com he dit una mica mes a d’alt, vaig fer net de targetes..

Hi havia qui mirava i jo podia intervenir per ajudar en dubtes i fer entrega de la targeta o qui bé miraven i agafaven targeta de manera autònoma.

Crec que el millor de l'estada a la fira es poder oferir una feina que m’agrada i que a molta gent li cridava l’atenció. VA ser com una mena d’explosió de positivisme, per mi a sigut molt maco, m’ha vingut bé per fer girar la truita i començar a deixar enrere tot lo patit el darrer any i he reiniciat relacions, si, amb molt entusiasme, amb clients de sempre de diverses poblacions.

Estar exposada al carrer amb Gotetes de sucre ha sigut un abans i un després en tots els sentits.

Resumint, m'ho he passat molt bé promocionant-me, he pogut treure de mi grans somriures, que falta em feia. Això si, esgotada!, molt esgotada Però molt il·lusionada.

Les frases que mes vaig sentir de la gent que s'apropava a la taula van ser:

• Mira, mira …
• Ostres, has vist??
• Això és art!
• Son de plastilina?

I la que mes vaig escoltar entre totes va ser:

• Però son de plàstic o de veritat?

De fet vaig acabar per dir a molta gent que venia amb cara expectant que eren de veritat abans que preguntessin i em deien, si? ala, no son de plàstic!.

Bé, fins aquí arriba, que llarg oi? i això que al final he reduït!

Fins aviat!