dilluns, 10 de març de 2014

Pastís 10è aniversari Escola La Sínia

Doncs si, avui porto un pastís del 10è aniversari de l’escola del meu fill.

2014-02-28-2433 3

Em va donar alguns problemetes, o sigui, em va fer patir, si. Vaig dormir un dia preocupada per si el podria acabar.

El resultat està a la vista.. No hi ha res com deixar reposar un treball que s’encalla per mes tard reprendre'l.

Pastís 10è aniversari Escola

La idea del pastís era el de celebrar el desè aniversari, com dic a dalt

Pastís 10è aniversari Escola

i que estiguessin tots els cursos representats, així que van entrar en escena unes cupcakes., concretament 12.

Pastís 10è aniversari Escola

Les cupcakes dels cursos i línies infantils estant identificats per el nom, clar i per el color que te cada línia, i col·locades estratègicament i exactament igual al ordre que tenim a l’escola, des de P3 verd fins a P5 groc..

Pastís 10è aniversari Escola

I per educació primària les vaig identificar seguint el sistema de l’escola que no es mes que fer “muntanyes” doncs cada curs s’identifica amb una muntanya / cim.

2014-02-28-2440 premiat

I aquí el resultat del concurs. Siii, vaig guanyar un dels 4 premis /categories d’enguany..

Jo creia que no guanyava doncs van dir que els pastissos guanyadors no es tallaven per el berenar de després de l’espectacle de carnaval del dia 28 i el meu es va tallar. Ho se perquè vam quedar-nos a berenar i al veure el meu tallat, vaig agafar per el meu fill que ja em demanava

“tinc gana mama!!! que tens per berenar!!!

doncs pastís, anem anem, a veure que hi ha,”

com es molt selectiu el punyetero. i no volia galetes que també es van dur per el tot plegat, va mirar i mirar i li vaig dir,

“mira, aquí hi ha pastissos, quin vols? aquell es el que ha fet la mama i ves ràpid que estan volant i de tant mirar al final et quedaràs sense…”

I es va decidir per el pastís de la mama, dos trossos es va menjar, el tercer ja no el va voler, així que me’l vaig menjar jo, mmmmmmm.

Bé doncs, fins aquí aquesta aventura que em va fer patir, em va fer creure que un cop tallat, era signe de pastís no guanyador, però em va agradar molt veure com va volar de la taula, així com les cupcakes, que anava veient en mans dels nanos grans de l’escola m’entres el meu fill pensava que volia berenar i finalment, al cap d’una setmana, quant estava acabant l’entrada aquí al bloc arriba la noticia que si, que el pastís va guanyar, per tant l’entrada a acabat festejant-ho, com ha de ser, doncs encara que no hi ha premi físic, m’ha fet molta gràcia que finalment hagi estat així. quant ja, en el mateix berenar, vaig gaudir de la festa, el pastís i tot plegat..

Ai, quantes emocions…

En poc, mes…

Fins aviat!

Cap comentari :

Comenta l'article: